Pervindre

I vindrà la pluja
em pentinarà la salvatgia dels meus cabells
s'escolarà l'angoixa obstinada soca avall
tolls d'ahir romandran en laberints silents

I vindrà el vent
esbullarà el meu front d'arrugues i odis
bastirà viaranys de sal,
de mars llunyans
que de mica en mica,
aprendré a oblidar

I vindrà la pau
fins aquest jardí nascut del meu somriure
esdevindré arbre sense nervis ni entranyes
morir de mica en mica, minvar

sense aprendre

I vindran dies...

...mentre lligat aquest llit espolso
la calç corcada
d'aquesta cambra

Clepsidra

En realitat no tinc ànsia
per a morir.
No pas tampoc
per a viure.
Sense temps
o amb el parany de l'arbre
que mai ningú ha vist,
llunyà i solitari,
sense consciència passa
esbiaixat per les hores.
Pluja captiva a la
clepsidra.
Si mai ningú ha sabut de mi?
Com sé de vosaltres?
Sense ànsia per a viure
bé haig de morir sense
adonar-me'n

Ahir

D'escales escumoses
De trencadissa
De vidres filats a bafarades
De paisatge brut aturat
a trenc de cincle
De buits a les entranyes
De perenne llàgrima
i de constant malenconia
De pluges curulles de sorra
De tanta absència
visc aquest nafrat ahir
Amb fang de la teva presència
Amb miratges emmirallats
als embolcalls de la memòria
Amb sons de veu i rialles
rierols de la teva ànima
Amb les mans buides
solcat paisatge on desprendre't
del meu anhel de prendre't
Amb amarades sals de llavis
bes l'espitllera amarga
đ'aquest ahir

bon dia

Bon dia
Filat amb sons de carrer
Amb el plomatge quotidià dels dits
Bon dia mandrós
Encara embolicat en llençols
Bon dia d'ulls tancats
Sense imatges ni mots
Bon dia carceller
Amb envans de parpelles i carn
Que no s'escoli de la memòria
La nit tacada en somnis

Tristesa

Ja saps que les hores es guarneixen  de tristesa
quan abandonen l'estrany costum d'esperar-te
Hauries de veure aquesta nit đ'hores lentes
com si volguessin aturar-se en l'espera
deleroses de l'adquirit costum de veure't
d'estimar-te
I la teva absència empeny el nocturn esperit
del temps i l'home
al vol calm a trenc d'aquesta clepsidra
de tristesa

....

Com viure la mandra d'aquestes hores
conec la nafra dels meus ulls
la meravellosa ferida
cremor de les meves parpelles

Sent els carrers, infants i rialles
però és aquest silenci qui eixorda
el neguit, la impaciència del teu cos
fiblades de la teva veu,  sentor i desig

Diré demà amb eufòria
Crit
Trobar de bell nou ta nuesa

Faré laberints de la meva sang
Mort
Espera de nàufrag vora el teu cos

Despulla't

Despullat dins el silenci lleu d'aquests llençols

la nit endega els dibuixos pujants del teu cos

Quina pell deleren aquests vers dins ta sentor?

Despullat davant els meus ulls, dins aquest dolor

Conec la teva pell, en faig paisatges i foscos oceans

Sé la teva pell, hi esgrafio la tendresa de les meves mans

Aprèn la teva pell, oblido i hi tornen els meus afanys

Bes la teva pell amb llavis buits d'absència, llunyans

Despullat de bell nou, viaranys fins el teu coll

angoixa de la saliva, esbatanat centre del desig

batec de ventre i entranyes, sang d'alades rimes

Despullat i mostra'm la pell de les teves vides

pren-me la carícia de cada llavi, de cada dit

besaré les arteries nues del poema ancorat al teu cos