Despullat dins el silenci lleu d'aquests llençols
la nit endega els dibuixos pujants del teu cos
Quina pell deleren aquests vers dins ta sentor?
Despullat davant els meus ulls, dins aquest dolor
Conec la teva pell, en faig paisatges i foscos oceans
Sé la teva pell, hi esgrafio la tendresa de les meves mans
Aprèn la teva pell, oblido i hi tornen els meus afanys
Bes la teva pell amb llavis buits d'absència, llunyans
Despullat de bell nou, viaranys fins el teu coll
angoixa de la saliva, esbatanat centre del desig
batec de ventre i entranyes, sang d'alades rimes
Despullat i mostra'm la pell de les teves vides
pren-me la carícia de cada llavi, de cada dit
besaré les arteries nues del poema ancorat al teu cos
