amb el cul acomodat dins la cambra dels matins.

Empeny contra la blancor
l'algoritme del meu ventre
el fang covat en la nit
endega la seva fugida
amb el lleuger ajut
d'un imprecís cafè amb llet.

I llavors el buit calm
ens alça envoltats de la seva
sentor.

Pluja

On plouràs avui?
Quins paisatges de grisa
espera
d'angoixant desig amararan
el teu esguard?
On plouràs avui?
Quina secreta humitat
del teu cos
dels teus llavis badant
ton nom
bategarà al meu bes?
On plouràs avui?
vull ennuegar-me de tu
amarat del teu vers.

VIURE

Visc dolorós pacte amb les hores
a rieres de records
encastat a l'horitzó impossible
a la gavina odiosa
a la calmada rauxa de la impoténcia

Direu, però vius
la teva sang basteix meandres
de tristesa
i duus selves i urpes a l'esguard
però la nafra que et vessa esmolades
derrotes
et batega el cor i el poema.

Visc!
Voleu dir?

SILENCIS

Silenci angoixant
Voldria ensulciar aquests ulls
desvetllar parpelles sobre parpelles
i no haver aprés mai el teu nom
ni les cantonades del teu cos
ni els mots
ni l'accent de cap vers.

Però t'he begut des de la tendresa
he esgrafiat a ma pell
la ranera del desig
i he foragitat el silenci que ens lligava
en aquest silenci feixuc que ens eixorda

Silenci i angoixa
resto en aquesta por de perdre
tot poema
vers dins deserts sense esperança de pluja
sense sentor de llunyà oceà.
Sense la teva pell.