Clepsidra

En realitat no tinc ànsia
per a morir.
No pas tampoc
per a viure.
Sense temps
o amb el parany de l'arbre
que mai ningú ha vist,
llunyà i solitari,
sense consciència passa
esbiaixat per les hores.
Pluja captiva a la
clepsidra.
Si mai ningú ha sabut de mi?
Com sé de vosaltres?
Sense ànsia per a viure
bé haig de morir sense
adonar-me'n

Ahir

D'escales escumoses
De trencadissa
De vidres filats a bafarades
De paisatge brut aturat
a trenc de cincle
De buits a les entranyes
De perenne llàgrima
i de constant malenconia
De pluges curulles de sorra
De tanta absència
visc aquest nafrat ahir
Amb fang de la teva presència
Amb miratges emmirallats
als embolcalls de la memòria
Amb sons de veu i rialles
rierols de la teva ànima
Amb les mans buides
solcat paisatge on desprendre't
del meu anhel de prendre't
Amb amarades sals de llavis
bes l'espitllera amarga
đ'aquest ahir