Pervindre

I vindrà la pluja
em pentinarà la salvatgia dels meus cabells
s'escolarà l'angoixa obstinada soca avall
tolls d'ahir romandran en laberints silents

I vindrà el vent
esbullarà el meu front d'arrugues i odis
bastirà viaranys de sal,
de mars llunyans
que de mica en mica,
aprendré a oblidar

I vindrà la pau
fins aquest jardí nascut del meu somriure
esdevindré arbre sense nervis ni entranyes
morir de mica en mica, minvar

sense aprendre

I vindran dies...

...mentre lligat aquest llit espolso
la calç corcada
d'aquesta cambra