Imatge...

Minvar de les hores

camina l'ombra violàcia de la sal

trencadissa absurda de la pell i l'aigua

hores pentinades per esmolets d'absència

Minvar de les hores ennuvolades

port buit

paisatge incessant de l'acer i la tardor

parpelles aturant el vol de la font silenta

Minvar de l'hora precisa del migdia

s'escola entre els dits la imatge...

la imatge...

imatge...

Minvar de les hores

la tarda anuncia el seu cant

son desert

son destí de capvespre foradat

per on la imatge...

Memòria (Escrits a la finestra)

Et basteixo de transparències

laberint fosc de la meva memòria

cos lleu de dona, seda

ànima calma i silent, esgrafiat d'aquell paisatge

Ja saps el somni, l'esfera angoixant de les hores

quin anhel! Amagar sons rere parpelles mortes

et basteixo dona

i reflecteixo aigua calma per al teu batec

Moriran les absències? Els meus morts abandonaran

crits i naixences rere la quietud d'un cos sense gravetat?

Saltar sense caure, sense volar.

Bell cos suspès a trenc d'oxigen, aigua esmolada

Feblesa quotidiana que fuig

cos de dona

bellesa congelada que amaga el misteri

del paisatge abandonat, de la vida

que no volem viure.