En realitat no tinc ànsia
per a morir.
No pas tampoc
per a viure.
Sense temps
o amb el parany de l'arbre
que mai ningú ha vist,
llunyà i solitari,
sense consciència passa
esbiaixat per les hores.
Pluja captiva a la
clepsidra.
Si mai ningú ha sabut de mi?
Com sé de vosaltres?
Sense ànsia per a viure
bé haig de morir sense
adonar-me'n
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada