Silenci angoixant
Voldria ensulciar aquests ulls
desvetllar parpelles sobre parpelles
i no haver aprés mai el teu nom
ni les cantonades del teu cos
ni els mots
ni l'accent de cap vers.
Però t'he begut des de la tendresa
he esgrafiat a ma pell
la ranera del desig
i he foragitat el silenci que ens lligava
en aquest silenci feixuc que ens eixorda
Silenci i angoixa
resto en aquesta por de perdre
tot poema
vers dins deserts sense esperança de pluja
sense sentor de llunyà oceà.
Sense la teva pell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada