Com viure la mandra d'aquestes hores
conec la nafra dels meus ulls
la meravellosa ferida
cremor de les meves parpelles
Sent els carrers, infants i rialles
però és aquest silenci qui eixorda
el neguit, la impaciència del teu cos
fiblades de la teva veu, sentor i desig
Diré demà amb eufòria
Crit
Trobar de bell nou ta nuesa
Faré laberints de la meva sang
Mort
Espera de nàufrag vora el teu cos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada