dimecres, 7 de març del 2012

...

Somriu bastint els grisos del port
l'acer adormit dels lloms d'aigua
quan es senzill somniar horitzons
enllà de l'escullera.

Mira'm amb tota la teva foscor
com si fos fet d'enamorada cendra
mira'm des de ta bella negror
ma íntima terra

I ajuda'm a bastir aquest silenci
despullat i esdevé ofrena
caminarem plegats tot record

I estima'm fins que la pell em cremi
prent-me dins la tènue trena
del teu alé curull d'amors

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada