Vestiré de seda aquestes parpelles
sent les teves mans!
Transparències basteixen la meva sang
dins la pluja lleu del teu esguard
No et diré desig, no posaré cap nom
al llenç anguniós que em nafra la pell
hi viuré sense escriptura, sense vers
captiu de nit en l'albada del teu cos
De seda i tendresa
els meus dits tenen ànima d'insectes
de llavor radical amputada a les entranyes
cercant el batec de la teva bellesa
amb la por de les savieses quotidianes
que amaguen la teva imatge amb distàncies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada