Tremor de fusta
de cambra fosca
d'humitat angoixant
de mans
Onada lluent d'escuma
fang
de saliva
sexe adolorit
mar
oceà amatent
batec en teva pell.
He vessat la llàgrima
la sang
lsang antiga
aquesta sang feta d'home
la meva corrent fosca d'arteries i cor
he vessat la llàgrima
la meva sang impulsà la revolta
la nafra a l'escorça
el deler de tu
trencà la frontera de la nit.
Tremor fosca
de pell i arbre afeblit
cos nu
el teu pit nu i onejant
ma divisa
ma angoixant divisa d'ahir
la gesta del meu desig
el teu pit
nu
el teu cos
nu
el cingle de tanta besada.
Fosca tremor
de pell i escorça sagnant
esguard aturat al bell mig de la nit
al teu ventre de recolzades parpelles
de bes marcit
a tu
sencera mar que ennuegues el vers
de bell nou home i dona fets com dona i home
de bell nou tremolant en tu
el poema
l''anima
la saba del poeta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada