Desvetlla'm l'esgrafiat
d'aquesta barcarola dels vers
Somniar,
recolzar el somni
al batec obscè del teu pit
arrecerar l'angoixa
instal·lada als dies
a les hores
fer divisa de llavis oberts
tota la sentor dels teus mugrons
bastint aquesta impotència
de prendre't
Desvetlla de bell nou
aquest captiu nocturn
dibuixant neguitós
de la geografia del teu cos
Quin deler de platges i pell!
Sentir-se morir
en tornar a la imatge
de la teva nuesa
I pregar morir
resseguint la cadència
dels teus malucs.
Desvetlla'm
vora la deu del teu deler
Nafra'm la mà d'humitats
Crida'm la besada
el gemec
la pausa i la revolta
Crida'm al crit
d'aquesta ànima delerosa
que s'enfonsa
dins teu
en anells de plaer.
I abandona'm,
a trenc de pell,
al vol de la teva absència
Tornaré a obrir el somni
cercant els paisatges nocturns
els inicis del poema
a la teva fotografia
La meva por de perdre't
m'empeny
de bell nou a demanar-te
Desvetlla'm
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada