Lluna

Puc prendre't poques coses
ja saps
l'escullera d'escuma que t'ennuega la son
un no-res
l'endevinalla de la teva pell sota el llençol
o la gesta de veure't adormida


Puc
amb la senzillesa del dolor
somiar la teva absència que em despulla l'alba
i caminar els carrers, quasi
com tothom
farcit de desolació i paraules educades


Puc prendre un paisatge orfe d'ànimes
deixar-lo incomprès a l'alè dels dits
a trenc de llavi
i veure'l marcir-se dins la solitud
dins la tarda lenta


Puc
renàixer al capvespre
trobar de bell nou els teus gests
la nuesa del teu pit amarat de camins
el llit bressolant nostre desig
i adormir-te, tancar-te
els ulls i la son


Puc viure't de bell nou
assegut vora el llit
malgrat rere les finestres
la lluna
murmuri a cau d'orella
que ets tan impossible com ella a
les meves mans.