Direu que són paraules d'oblit
D'amant llunyà
Que fa la seva vida
I només estima a les cartes
Blanques
Pàl·lides direu
Però jo us dic
Enfurismat amb el món
Que no sabeu la lluita
La revolta constant dels camins
Les teranyines tremolant al meu batec
Us ho dic
Enfurismat i isard amb el món
Que si visc
Absent i llunyà
Amb sonets i cartes que no obren portes
Sense finestres
És per a no fer mal
No fer mal
A un esperit que no ha de tastar mai
MAI!
La mort
El Desamor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada