Imatges d'argila,
rere els ulls
un no-res de sal
Acostar-me a la
finestra!
Anar-hi a veure
com plou!
Quina imatge
poètica per a la tristesa
No em prendrà el
vers!
al fang es cou
millor el dolor
fer-ne estelles
d'argila
record rere record
i ennuegar
l'esguard
el batec quotidià
el somni de tanta
mar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada