Vine doncs , àliga enfosquida
quin cel d'algues eixutes amagarà el
teu vol?
Vine doncs
espero nu l'alè feixuc de la dalla
l'angoixa dels records
la misèria malalta d'aquest batec
Quin càstig aquest suïcidi
la mes fosca mort és haver de viure
aquestes hores
a trenc d'oceans
a trenc d'arteries quotidianes
Vine doncs
sense cap cridòria de paraules ni
poemes
Com vell assegut a taula
espero les teves carícies de tendresa
defalliment
Hi ha quelcom més bell que deixar
d'existir?
De mica en mica?
Fer-se transparent, fondre aquesta pell
i no ser?
No ser record
Qui era qui.....?
Vine doncs
vull ser qui mai va ser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada