Mans

Hi ha aquestes mans

vull dir que les podeu veure sense artificis

mans eixutes

encara serven la remor de la trencadissa

d'estimbats vidres i vinclats capvespres

Hi ha aquestes mans

senzilles podeu dir, com totes les mans

amb les seves buidors de mar

que tastaren aprenent la sal

unes mans que un dia varen ser de sorra

mans d'infant ajagut a trenc d'estiu.

Podeu escriure molt

d'aquestes mans

i ajupir el cap i mirar-vos les vostres

de mans.

No-res, dits, ungles, pell

no sé que s'esperen d'unes mans.

Però jo sé que les meves voldrien arrabassar el mar

anhelen poder estimar un cop

només un ínfim instant de vida aquella pell

amb tendresa extrema

dolorosa.

Sé que les meves mans no poden aturar les busques

les incessants busques de la llum i la nit

i em desvetllen en la matinada

enfonsades a les entranyes del buit

Les meves mans em cerquen

i sempre em troben on no haig de ser

amb un petit forat

com un oasi transparent al meu cos.

Les meves mans no saben que manca per aconseguir

la lleugeresa del meu batec

la lleu parpella del somni.

Esguard aquesta eixuta pell

tremolosa

i colgo el rostre dins el bressol

d'aquestes mans