......

Carícies de gavines

de vent tendre i gelat del nord

una angoixa íntima damunt el rocam

i el silenci feixuc de l'absència

Com dir mar sense tremor?

Com pregar que no em defugi la sal?

Amb quin anhel d'ahirs bastiré cap demà?

Amb quin nom germà anomenaré l'oceà?

Carícies lleus de la mort

no tancaré els ulls davant l'onada

ans la prendré amb l'ànima serrada

Hi aniré amb tu al gel d'albades

al paisatge ferm que reies a la teva casa

Del mar estant t'esperaré, tot sabent que ets tu

Qui m'esperes.