Nocturn

Cap paraula

el vent és isard, no xiuxiueja amb cap veu

escridassa aquestes entranyes

esberla l'escorça prima de l'esguard

i angoixa amb urpes tot desig

Camins de buides transparències

fins al cel

on alades ales fan bombolles de llum

rivetegen escuma bruta aquests peus

petjades feixugues on beuen els meus gossos

Set miserable d'hores mortes

Set esquerdada dins goles afamades

Set eixuta esmicolant teranyines i bestiaris

Set plena de tiges punxegudes de la solitud extrema

Aigua oceànica que crida mar, més mar. Sempre mar

Obre la boca de llavis nafrats

diu bon dia vers la dreta, bona tarda cap a l'esquerra

i mor de bell nou com un poema senzill

no te n'adonis de la pluja rere els vidres

la nit fa renglons esfèrics envoltant la teva carn

I el seu tornaveu, esmorteix tot crit

tota paraula